El jove format al planter verd-i-negre torna a casa i ho fa amb la il·lusió de qui compleix un somni. “Ara soc aficionat i jugador” 

El passat 8 de juliol, Isaac Nogués tornava a casa, a l’ASISA Joventut. L’escorta format al planter complia un somni que tenia des de ben petit, formar part del primer equip de la Penya.

A dos dies de l’estrena a la pretemporada contra el Monbus Obradoiro (21h, Gijón), el català ha valorat el seu moment personal en el qual es troba a hores d’ara: “La veritat és que estic molt feliç. És una sensació que feia molt que no sentia. Molta gent de la casa, que ha estat amb mi en categories inferiors, ara torno a treballar amb ells i em fa feliç”.

La de Nogués és la història d’un jugador que ha passat per les categories inferiors del Joventut, i que a base de feina i sacrifici, ha acabat al primer equip, a l’ASISA Joventut. Confessa Nogués que “la gent que em coneix sap que, entre altres coses, en el món del bàsquet el meu primer somni de sempre ha sigut jugar a la Penya, al primer equip de la Penya. Amb 5 anys ja anava al Campus que es feia al Màgic. He estat tota la vida envoltat de la Penya, i al final em faltava l'últim pas, que era jugar amb el primer equip. Aquest any se m'ha donat l'oportunitat i soc molt feliç, tinc moltes ganes”.

Nogués compleix un somni, i a més, ho fa envoltat de jugadors a qui ha idolatrat tota la vida, com són Ricky Rubio i Nico Laprovittola, un plus que fa encara més especial aquesta temporada: “Al final és un equip bastant veterà. Del que és la plantilla del primer equip, soc el més petit amb diferència, però em sento molt ben acompanyat. Si tinc dubtes, al final tenir a l'Ante, al Lapro, o al Ricky per preguntar, qui millor, no? Són gent que he vist a la tele tota la meva vida, i al final és una mica estrany estar jugant amb gent que tu has admirat tota la vida i que avui dia admires també, però molt content per això també. Amb el Ricky ja havia parlat aquest estiu, i al Lapro l'he conegut ara a la pretemporada, i m'ha volgut ajudar des del principi. El Nico ha sigut molt proper, em corregeix coses. Jo crec que això també és el que fa els bons jugadors, i a més són bones persones. I al Ricky és veritat que l'he vist com de més lluny, perquè amb l'NBA no és el mateix, no et tenia tan a prop, però al Lapro, sí. Quan jo jugava al planter, ell jugava al primer equip. Pots imaginar com he viscut els partits del Lapro, de la Copa... El Nico és un jugador que he admirat molt aquí a la Penya. Poder conèixer-lo ara, és molt maco. És una molt bona persona, i jo crec que això és el que els caracteritza, que t'ajuden en el que faci falta, i per això estic còmode”.

El gran objectiu de la temporada: guanyar un títol. I és que Nogués és ara jugador, però mai perd la passió pels colors que ja tenia quan era un aficionat més: “Jo crec que la gent té moltes ganes de tornar a guanyar un títol, és una cosa que es mereix l'afició, que és gent que estima la Penya, i jo... jo crec que a part de jugador, ara mateix, soc aficionat de la Penya, llavors a mi també em faria molta il·lusió, però no només pels aficionats ni pel Club, sinó per mi, perquè què millor que tornar a guanyar un títol. Tenim una oportunitat no molt lluny, que esperem que es compleixi, i si no, doncs, una temporada molt llarga que té molts objectius que es poden complir”.