Els primers minuts del partit eren un intercanvi de cistelles i alternances en el marcador: al minut 5 de partit, fins a 8 jugadors (entre els dos equips) havien anotat ja una cistella. Un parcial de 0-6 obria una primera escletxa favorable als valencians (13-18); els canvis i l’energia renovada de Dimitrijevic reduïen el desavantatge. Un últim triple de Sastre feia que el primer període acabés amb el resultat de 17-21. 

La Penya es trobava amb la versió més encertada del València a l’inici del segon quart, i en aquest moment l’Olímpic era un sisè home de luxe que esperonava al seu equip. La lluita de López-Arostegui tornava a acostar al Joventut, i després de la feina de Birgander en defensa, arribava el premi que esperaven els de Duran amb dos triples seguits de Conger (el segon amb addicional). La Penya es posava per davant (36-33), i el València estava totalment encallat en l’aspecte ofensiu. Un últim triple de Richard tancava la primera part amb un parcial de 12-0 i el resultat de 41-33. 

El València sortia molt més agressiu després de passar pel vestidor i se situava a tan sols a 5 punts en diverses ocasions. Amb Laprovittola patint una defensa cara a cara asfixiant, era Conger qui assumia els galons en anotació i regalava dues esmaixades de forma consecutiva per la posteritat. El caràcter de Van Rossom feia que l’avantatge verd-i-negre no incrementés, però el desencert exterior (més enllà del belga) dels de Vidorreta i la facilitat anotadora de Gielo situava un +10 favorable al Joventut a la conclusió del penúltim període (59-49).  

Ja a l’últim quart, era el trident format per Green-Abalde-Thomas els encarregats de mantenir al València dins del partit (63-58). En els moments de més perill, els de Duran tornaven a tenir l’ajuda d’un públic entregat i l’equip ho recompensava amb una esmaixada al contraatac de Birgander després d’una triangulació mil·limètrica. Dubljevic i Thomas penalitzaven totes i cada una de les accions al pal baix, i els valencians van arribar a reduir la distància fins a la mínima (65-64) quan faltaven poc més de 3 minuts. Tot i la pressió, els de Duran no es posaven nerviosos, i emergia un líder: Albert Ventura; el capità anotava dos triples calcats en els últims dos minuts de partit per donar un avantatge de 6 punts a la Penya (70-64). En l’últim minut, ni Kulvietis ni Laprovittola perdonaven cap tir lliure, i l’encert de Green va resultar estèril. El Joventut va poder endur-se una victòria vital; el resultat final: 77-75.