Neno Dimitrijevic és l’últim jugador del planter del Club Joventut Badalona en arribar al primer equip. El base macedoni, que la setmana passada va tancar la seva renovació per a les properes quatre temporades, és una de les millors notícies de l’any del Divina Seguros Joventut. Dimitrijevic viu amb normalitat les seves primeres passes en el món del bàsquet professional.

- Felicitats per la renovació, Neno! Què suposa per a tu, com a jugador de la casa que ha crescut aquí des del 2012, aquest acord?

Estic molt content de poder renovar amb la Penya fins al 2021 després de tants anys al Club. És el meu cinquè any aquí a Badalona, m’hi  sento com a casa. La confiança del Joventut en mi és impressionant, estic molt content per poder continuar jugant a l’Olímpic. Ara toca treballar per tornar tot el que m’han donat.

- Quan vas començar la pretemporada amb el primer equip t’imaginaves ser on ets ara?

Des del primer moment arribar al primer equip era el meu objectiu. Jo sempre em poso objectius ben alts, però com va dir el Diego –Ocampo- al principi de temporada, estic començant un procés que és molt llarg. He d’anar pas a pas i tenir molta paciència, però soc feliç perquè aquest era el meu objectiu i per al qual he treballat cada dia.

- Els entrenadors destaquen la dificultat de fer el salt del bàsquet EBA a l’ACB. Sents que t’has adaptat bé al ritme del bàsquet professional?

Durant la pretemporada vaig notar força la diferència, especialment el nivell físic, que era molt alt. Els entrenadors i els meus companys m’han ajudat molt a adaptar-me, i no només físicament, també mentalment per estar preparat per jugar els partits de la Lliga ACB que són molt exigents.

- Com vius l’experiència d’entrar en un vestidor amb jugadors amb tant de pes a la Lliga Endesa?

No podria estar més agraït! No voldria deixar-me noms, però l’Albert Miralles, el Sergi Vidal, l’Albert Sàbat, el Luka Bogdanovic i l’Albert Ventura, que són els que porten més temps jugant a alt nivell, han estat molt per mi. I amb el Luka, especialment, hi estic molt agraït perquè durant aquest any ha estat una part fonamental de la meva vida tant dins com fora de la pista.

- L’afició espera molt de tu, ets un dels seus jugadors preferits, però tot just acabes de fer 19 anys. Com ho gestiones a nivell personal?

És un honor, però intento no posar-me molta pressió. A nivell personal, la meva mentalitat és sortir a jugar cada partit amb la intenció d’ajudar als meus companys i fer el màxim possible perquè el meu equip guanyi. No entenc el bàsquet sense diversió, així que el meu objectiu també és gaudir jugant.

- Què et diuen els entrenadors per ajudar-te en aquests primers mesos a l’elit?

Els entrenadors estan molt per mi des del començament de temporada, parlen molt amb mi i intenten ajudar-me a millorar. Com he dit abans, el Diego m’ha insistit que he de tenir paciència perquè és un procés llarg, que és important que treballi cada dia i que no em posi nerviós si les coses no surten bé perquè s’han de cometre errors per aprendre i millorar.

- El resultat del derbi va ser dur però fins aleshores l’equip havia mantingut una bona dinàmica. Us sentiu amb forces per a la recta final de la temporada?

Sí. D’això no en tinc cap dubte. El partit contra el FC Barcelona va ser un partit que a nivell col·lectiu no vam estar molt bé, no ens van sortir les coses i no vam estar encertats, però ara estic segur que continuarem el bon treball als entrenaments i recuperarem la dinàmica de joc i resultats que havíem assolit.